L'acte de cloenda ha estat una visita al Castellum Fractum de Sant Julià de Ramis.
Aprofitem l'avinentesa per mostrar-vos-en algunes imatges i recomanar-vos que el visiteu. Com podeu veure, la vista del paisatge s'ho val.
La muntanya va ser ocupada des d'antic: hi ha una interessant indústria lítica del solutrià al Cau de les Goges, i a la cova de Sant Vicenç hi ha evidències de l'edat del bronze.
Però estrictament parlant del jaciment del Castellum Fractum, la cronologia és àmplia, producte de la seva excel·lent situació estratègica a tocar el riu Ter i la Via Augusta.
L'oppidum dels indigets té una cronologia alta, de la primera meitat o mitjans del segle VI aC. Viu anys d'esplendor tant en període iber com posteriorment en el romà, una de les evidències en seria la construció d'un temple cap el 120 aC.
Els romans traslladen la ciutat de Sant Julià a la recentment fundada Gerunda, però l'entorn continua tenint freqüentacions.
En el segle IV dC, aprofitant les preexistències, es construeix un castellum a Sant Julià. Aquestes defenses, quan desapareix l'imperi romà d'occident, van passar a mans dels visigots que cap el 500 dC hi fan importants remodelacions.
Amb la rendició de Gerunda als àrabs, entre el 715 i el 717, el Castellum s'abandona. Amb el pas del temps esdevé ruïnes i en els documents del segle IX se'l cita com a Castellum Fractum.
Damunt les ruïnes del que havia estat una imponent fortalesa visigòtica, puntualment s'hi construeix una modesta cabana durant el període carolingi.
L'antiga capella continua en actiu amb funcions parroquials.
Per una banda teniu la plana del gironès, amb el Montseny al fons.
I per l'altra banda, la plana empordanesa, amb el Montgrí al fons, marcant la línia de la costa.
Un passeig de pocs minuts i arribareu a l'església antigament dedicada a Sant Julià, i que des de l'any 1943 està sota l'advocació dels Sants Metges, Cosme i Damià. En aquest indret hi hauria hagut el temple romà.
