Ahir al vespre, dins el marc del I Curs d'actualització de paleopatologia que organitza l'Associació Catalano-Balear de Paleopatologia, el Dr. Milton Núñez, de la Universitat d'Oulu, va explicar el treball de recerca que va realitzar a partir de registres parroquials de defunció finlandesos.
Va buidar els registres de 234 parròquies, d'una cronologia entre el 1749 i el 1850, que significa 1.200.000 registres de persones que van morir en aquest període.
En aquests registres acostuma a aparèixer el nom de l'individu, el seu domicili (concretant la població i la casa), el seu ofici o càrrec, les dates de defunció i d'enterrament, la causa de la mort (en ocasions més ben registrada que en d'altres), i l'edat de l'individu en el moment de la mort, detallada en anys, mesos, setmanes i dies. Amb totes aquestes dades, el Dr. Milton Núñez i el seu equip han pogut fer interessants observacions sobre la incidència de les diverses malalties segons les edats dels individus, o en funció de l'època de l'any, o la situació geogràfica de la parròquia. Sense oblidar l'impacte dels conflictes bèl·lics i de les epidèmies.
De les 234 parròquies estudiades, en la conferència d'ahir el Dr. Núñez va posar l'exemple de dues d'elles: Rovaniemi, situada més al nord de Finlàndia, amb un clima més fred, i la de Saltvik, més al sud i amb un clima més benigne.Curiosament, les dades mostren clarament que a Rovaniemi, la parroquia més al nord, l'esperança de vida era major i que la mortalitat infantil era menor.
A Saltvik, en el període estudiat, hi ha registrades morts per malària. És una zona amb prou humitat i amb un clima que permet tenir prou hores de la temperatura mínima necessària per a l'existència del paràsit Plasmorium Vivax.
En canvi l'extrem fred de Rovaniemi fa impossible que el P. Vivax hi pugui sobreviure. Malgrat que el mosquit Anopheles igualment existeix en aquestes latituds, no troba cap paràsit per transmetre, per tant, la malaltia no existeix.
Algun avantatge havia de tenir pels finlandesos de segles passats viure en una latitud amb un clima tan dur, no us sembla?
També va parlar de les mòmies que s'han format de manera natural a partir de cossos enterrats en el subsòl d'algunes esglésies finlandeses.
El sòl d'aquestes esglésies és de fusta, i les condicions climàtiques i de ventilació ha fet de alguns cossos s'hagin conservat momificats.
Alguns d'aquests enterraments van acompanyats d'elements que permeten identificar el nom de l'individu i la data de mort o d'enterrament, així com el seu ofici o càrrec. El Dr. Núñez ha pogut relacionar algunes d'aquestes mòmies amb els registres documentats de les parròquies.
Aquí els teniu, fent equilibris per documentar les mòmies en l'espai reduït de l'enterrament.
Actualment, l'equip de la Universitat d'Oulu està pendent de realitzar estudis més aprofundits sobre isòtops estables o ADN per tal de conèixer més a fons l'estil de vida, les malalties o relacions de parentiu d'aquest sector de la població de Finlàndia.
