Falten poques setmanes perquè Apocalíptica finalitzi la seva estada a la Casa de l'Ardiaca.
Un cop acabi setembre, els arxivers tornaran els documents, que ara són a les vitrines, als pisos superiors de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
I nosaltres apareixerem pel vestíbul de la Casa de l'Ardiaca disposades a embalar el material arqueològic per tornar-lo al seu lloc.
Sabem que durant aquests cinc mesos llargs que Apocalíptica porta exposada a la Casa de l'Ardiaca ha rebut moltes visites.
Ens ho han dit els professionals de l'arxiu, ens ho han dit amics amb allò de "tal dia vaig anar a treballar a l'arxiu i vaig veure que teníeu la vostra expo plena de gent", i ho hem vist amb els nostres propis ulls alguna vegada que hi hem anat a treure el nas.
Però també sabem que el lloc hi té molt, moltíssim a veure en la quantitat de visites. Hem tingut més visitants a Barcelona sol que ajuntant totes les poblacions de Catalunya que han acollit Apocalíptica des de l'any 2008.
A qualsevol passejant de Ciutat Vella que passi pel carrer del Bisbe segur que li costa resistir-se a entrar en un edifici tan atraient arquitectònicament com la Casa de l'Ardiaca.
Ara bé, ja siguin visitants casuals o amb tota la intenció, són força els que s'aturen un temps a observar amb calma plafons i vitrines.
Per descomptat, desperten molt d'interès els impressionants documents que han seleccionat els professionals de l'arxiu.
Durant els mesos en què estàvem elaborant Apocalíptica, el fet d'haver de resumir aspectes de la història i de l'antropologia física en el poc espai que permeten catorze plafons ens omplia de temor, tant a nosaltres com als col·legues coautors de l'exposició.
Ens feia por que, a l'haver de resumir tant, el contingut ens quedés poc clar, o poc correcte, o incomplet (bé, d'incomplet segur que ens hi ha quedat), o oblidar-nos quelcom d'imprescindible.
L'exposició i el catàleg havien de ser clars i didàctics, però no per això volíem renunciar al rigor de l'investigador.
Saber que els nostres textos són llegits amb atenció ens alleuja en part aquests temors.
Ep! i també ens fa sentir una punta d'orgull.
Confessem-ho.
Per si no hi heu pogut anar, aquí teniu el text explicatiu que consta en els díptics informatius editats per l'estada d'Apocalíptica a Barcelona.
Volem remarcar que ha estat molt gratificant la col·laboració amb els professionals de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
Tenim ganes d'agrair la bona acollida que ha tingut el nostre treball, i fer-ho ara, mentre encara és visitable.
Gràcies als que l'heu vingut a veure in situ, i gràcies també als que l'heu considerat prou interessant com per fer-vos-en ressò i recomanar-lo en els vostres blogs, facebooks i altres plataformes de comunicació.
I ja que estem en l'apartat dels agraïments, aprofitem per fer-los extensius a l'acollida que també rep l'altra exposició que tenim circulant: Vox ossum. Un viatge per a l'arqueologia dels ossos.
Quan fem el xafarder per la xarxa i ens trobem amb paraules tan amables en relació als nostre treball, ens provoca satisfacció així com un cert color vermellós a les galtes.
Gràcies a tothom i fins a la propera.
