dijous, 13 d’agost del 2009

Apocalíptica "on route"

Si Vox ossum és viatjera, Apocalíptica també.
Vam començar per Girona, però ja hem estat (o estarem) a: Tremp, Verges, Tossa de Mar, Sant Quintí de Mediona, Figueres, Terrassa, Roses, La Bisbal d'Empordà, Sant Feliu de Llobregat, Lleida, Banyoles, Cervera, Castelló d'Empúries, Barcelona (a la Casa de l'Ardiaca), Vilafant, ...
...
El periple va començar a Tremp coincidint amb la inauguració de l'Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, i clar, l'acte era ben farcit de personalitats de l'àmbit polític, social, militar, etc. del Pallars, però també d'altres del Departament de Cultura de la Generalitat vingudes des de Barcelona, inclòs el Conseller de Cultura.



Un cop finalitzar l'acte protocolari d'inauguració de l'Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, es van obrir les portes d'Apocalíptica, i tots vam entrar cap a dins.




I abans de marxar, vam brindar amb una copeta de cava per l'èxit de tot plegat.


Val a dir que la llunyania de Tremp des dels nostres domicilis, va fer que confiéssim plenament amb en Fernando, el Director de l'Arxiu, pel que fa al muntatge de les vitrines. El telèfon i el correu electrònic van fer el fet, i el bon gust d'en Fernando va fer la resta.


Nosaltres hi vam anar com uns senyors el dia de la inauguració, i ens vam trobar tota la feina de muntatge feta. I ja que erem a Tremp, vam aprofitar per fer una mica de turisme per la zona.

El turisme ja l'haviem començat a fer abans d'arribar, amb una aturada de caire gastronòmic al Tarròs, poble natal del President Lluís Companys, on vam aprofitar per fer aquesta fotografia a la seva església parroquial.


I, després de la feina, una interessant passejada per Tremp.


I, més tard, la descoberta d'interessants racons, com aquest d'Isona.



I, encara algunes visites més. Com una de ben interessant al Museu de la Conca de Dellà, per aprendre alguna cosa sobre els dinosaures, i sobre el poblament a l'antigua Aeso (actual Isona).


.
Després de Tremp, vam anar a l'altra punta de Catalunya, a Verges.


L'estada a Verges coincidia amb la Setmana Santa. Cada any per aquestes dates, tot el poble treballa il·lusionat per tenir a punt la Processó i la Dansa de la Mort. Aquest any 2009 era un any especial, ja que la Processó era dirigida per primera vegada per en Lluís Llach, i s'hi havien fet alguns canvis.


Sortint de la inauguració d'Apocalíptica, molts dels assistents van anar directes a l'assaig. Per nosaltres va ser un privilegi poder assistir a aquests assajos a primera fila. El resultat final va ser espectacular, els que vàreu tenir la sort de poder venir a Verges el Dijous Sant segur que penseu igual.


A la tarda, com cada any, les manages marcaven el pas amb decissió, mentre acompanyaven les escenes. I a la nit la Processó i la Dansa de la Mort no van decebre ningú.


A Tossa de Mar es va ubicar a la seu de la Casa de Cultura.




.
També vam tenir l'oportunitat de visitar Sant Quintí de Mediona, un poble de l'Alt Penedès molt ben endreçat, on les traces de temps passats han quedat fossilitzades en els seus carrers.



Us recomenem una bona pasejada , com la que vam poder fer nosaltres, guiats per uns magnífics amfitrions, i que no deixeu de tastar els carquinyolis que fan a Sant Quintí, són deliciosos. A St. Quinti també tenen un comunidor, element del qual parlem a Apocalíptica.
.
A Figueres, Apocalíptica es va exposar dins l'àmbit de Recercat. Aquí veiem el catàleg d'Apocalíptica junt a altres publicacions de la resta d'entitats culturals i de recerca que eren presents a Recercat.




A Terrassa ...


Continua el seu periple per terres catalanes, Apocalípitica, aquest compendi d'informacions provinents de documents antics que es troben als arxius i de restes òssies provinents d'excavacions arqueològiques i estudiades per l'antropologia física i la paleopatologia. A Roses es va ubicar al recinte de la Ciutadella, justament a l'edifici que havia estat polvorí i sala d'armes. És la construcció que es veu al fons de la imatge, darrere del barri hel·lenístic.


.
El 10 de setembre, a les 20,30 h. s'inaugura a La Bisbal d'Emporda, a la seu de l'Arxiu Comarcal del Baix Empordà, ubicat al castell palau de la Bisbal d'Empordà, on farem una visita guiada als assistents.


Les presses del dia abans per tenir-ho tot a punt.

Per tenir-ho tot a punt per a la inauguració a Girona, vam estar una bona estona movent plafons i vitrines d'una banda a l'altra per tal d'aconseguir encabir-ho tot en l'espai de què disposavem.

Un cop superat aquest obstacle, només quedava vestir les vitrines amb el material.

Amb molta cura vam dipositar ossos i documents dins les vitrines, organitzats pels grans temes de Pesta, Guerra, Fam i Mort.





Finalment, vam poder dir: Tot correcte! Ja podem anar a sopar i descansar una estona per estar a punt per l'endemà.




dimecres, 12 d’agost del 2009

Col·laboracions vàries: Néix "Apocalíptica. Els rastres de la mort a través de la història, s. XVI-XVIII"


Quan Vox ossum es va exposar a Folgueroles, parlant parlant amb els amics del GREDEG, com aquell qui no vol la cosa, quan ens vam voler adonar, ja ens haviem embolicat en una altra exposició.


Dit i fet. Sota el paraigües de l'Arxiu Històric de Girona (AHG), i amb la col·laboració del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), va néixer "Apocalíptica. Els rastres de la mort a través de la història, segles XVI-XVIII".

Malgrat el títol, Apocalíptica no va sobre els genets de l'Apocalípsi. Per dir-ho resumit, es tracta de mostrar com la col·laboració entre dues fonts d'estudi tan dispars, aparentment, com són l'antropologia física i els documents d'arxiu poden aportar informació complementària en l'estudi del passat.


Els genets de l'Apocalipsi ens van servir per estructurar el missatge, per parlar de malalties (Pesta), violència (Guerra), caresties alimentàries (Fam) i morts accidentals (Mort). De tots aquests aspectes se'n troben notícies en documents antics que es conserven en els arxius, i també han pogut deixar rastre en els ossos. La posta en comú de la informació obtinguda segur que ens donarà una visió més completa de com van viure i morir els nostres avantpassats.
.
D'una banda, la informació en documents d'arxiu es troba, entre altres, en llibres d'òbits, protocols notarials, dietaris personal, fons patrimonials, fons d'hospitals o en consuetes.
.
D'altra banda, les restes òssies provinents d'excavacions arqueològiques, i revisades a partir de l'antropologia física aporten informació sobre sexe, edat i alçada, cosa que contribueix a l'anàlisi de la població de l'àrea i època estudiades. A més, l'observació de certes alteracions en l'os que són estudiades per la paleopatologia aporten dades sobre la salud de l'individu, o fins i tot informen sobre accions físiques repetitives (entesopaties) que poden fer pensar en una activitat o treball determinat.



Després de pràcticament un any de treball, de correus electrònics amunt i avall, de dinars de feina maratonians, finalment va arribar el dia de la inauguració, un dissabte d'octubre de 2008.

Vam fer un acte de presentació a la sala de consulta de l'AHG i vam demanar al Quim que repetís la seva conferència sobre malalties a l'antiguitat, que tant havia agradat l'any anterior a Folgueroles.


El dia de la inauguració no s'hi cabia de tanta gent com hi havia. Vam estar molt contents de tenir tanta companyia, malgrat això obligués a fer la visita ben apretats.





També es va editar un catàleg, que es va repartir a totes les persones que van venir el dia de la inauguració.



En la foto estem les noies de Vox ossum, amb els nois del GREDEG, més en Quim i la directora de l'AHG, i l'Arnau en primer terme.