Els romans ataquen el Casol

El tema central del Cap de Setmana Iber 2010 era la romanització. És per això que els romans del grup Drakonia van aprofitar aquest any per atacar el Casol de Puigcastellet.



Els ausetans, aliens a l'imminent atac, fan la seva vida normal. Aquí els teniu fent petar la xerrada amb unes boletaires del segle XXI.



Mentre els visitants del Casol van pujant, cal preparar el tast de menjar ibèric.



Ummmmm! Que bò!



No us agafa gana?





Ja arriben!

Després del camí de pujada cal alimentar-se bé i agafar forces.

Els ausetans vigilen l'horitzó. Cal estar alerta per si s'acosten els romans.

El romans arriben i capturen un guerrer íber.

S'inicia la lluita entre el guerrer íber i els romans.

Els nens no paren d'animar el guerrer ausetà.

Uix!, quin mal!

L'íber ha guanyat el primer combat.

Però encara queda un altre romà disposat a la lluita.

Sembla que aquesta vegada l'íber ha resultat vençedor absolut.

Però la història final de la relació entre ibers i romans va ser una altra... i nosaltres en som el producte.

I després de tantes emocions, i amb l'arribada de la nit, s'inicia la caminada nocturna pels camins de Puigcastellet.

El Casol en la memòria popular de Folgueroles

Divendres passat, 1 d'octubre, es va dur a terme la taula rodona "El Casol dins la memòria popular", moderada per l'historiador folguerolenc Xevi Roviró.



Aquí teniu els protagonistes.



Aprofitant que es celebrava el 10è aniversari de la Ruta dels Ibers, diverses generacions de folguerolencs van explicar les seves vivències i records en relació al Casol.

Jocs d'infantesa, jornades de treball traginant per entre els camins emboscats de Puigcastellet, pedres que servien per construir habitacions de treball a les cases de pagès properes, anècdotes amb els arqueòlegs que van excavar el jaciment, fotografies nostàlgiques, ...

És ben freqüent en les restes arquitectòniques de l'antiguitat que, un cop abandonades i derruïdes i quan el pas del temps ja ha fet que els habitants de la zona hagin perdut la consciència d'allò que realment havien estat, l'imaginari col·lectiu fabriqui tot d'històries al seu entorn.

El Casol no ha estat cap excepció (per cert, noteu la toponímia: Casol i Puigcastellet). L'imaginari col·lectiu folguerolenc va fer d'aquell munt de pedres un convent de monges.

Un personatge il·lustre folguerolenc, Mn. Cinto Verdaguer, va recollir en els seus versos aquesta fantasia de l'imaginari popular. I això va contribuir a difondre encara més la llegenda.

Les excavacions que es van dur a terme al Casol durant la dècada dels 80 van deixar ben clar que mai havia estat altra cosa que un poblat dels ibers. Però per alguns serà difícil deixar de veure en aquelles habitacions allò que hi han vist sempre, les cel·les de les monges.

La memòria popular també és part de la nostra història. S'ha d'escoltar amb atenció. Malgrat en ocasions s'amagi sota formes llegendàries, escoltant-la bé hi trobarem fragments del nostre passat que no els podriem recuperar de cap altra forma.