Vox ossum se'n va de "bolos" a Balaguer

Doncs si. El passat mes de març Vox ossum es va exposar al Museu de la Noguera de Balaguer.

Hi vam traslladar els plafons i els ossos, i a més, en aquesta ocasió, vam tenir la sort de poder completar-ho amb material del fons del Museu de la Noguera. La major part provinent del jaciment de la necròpolis del Pla d'Almatà de Balaguer i de la necròpolis de la Colomina de Gerb.

Aquest és algún del material arqueològic que va aportar el Museu de la Noguera: dues costelles que conservaven encara les llances que s'hi havien clavat en vida de l'individu, exposades al costat d'un instrument quirúrgic fet amb bronze,

aquestes dues urnes funeràries, al costat de diversos elements d'ornament personal fets també amb bronze,

i aquest vas, que vam situar al costat del nadó d'època romana que ja haviem exposat a Girona, entre altres objectes.

La nit de la inauguració, després dels parlaments de benvinguda de l'Alcalde de Balaguer i de la Directora del Museu de la Noguera, vam efectuar una visita guiada explicant els plafons i el material de les vitrines i responent les preguntes que els assistents van voler formular.

És agradable poder tenir uns instants de contacte directe amb les persones que venen a visitar l'exposició. Els comentaris i les preguntes sovint ens fan reflexionar, per tant, és enriquidor per tothom.

Ens vam trobar molt a gust els dies que vam ser a Balaguer, tant pel tracte rebut pel personal del Museu com pel resultat final de l'exposició.

Ep, i també pels descobriments gastronòmics i les compres vàries que vam fer per les botigues de Balaguer. Que no tot ha de ser cultura històrica i arqueologia!

...

Seguirem informant sobre les noves sortides a altres ciutats que farem amb Vox ossum.

I, qui era l'Arnau?

L'Arnau va ser un home d'època medieval, que va viure entre els segles XI i XII i que quan va morir tenia entre 25 i 35 anys.

Va morir lluitant. Ho sabem perquè presenta diverses marques als ossos provocades per una espasa. A la meitat de l´húmer dret hi té una ferida que hauria suposat l'inici de la seva fi ja que, per uns instants, l'hauria impedit de seguir lluitant amb l'arma que portava a la mà. A partir d'aquí, el seu atacant ho hauria tingut fàcil per encertar-lo diverses vegades, el cop mortal va ser quan li va partir l'os parietal. Un cop mort, va ser decapitat.

.

Un fet peculiar és que l'Arnau va ser enterrat amb el cap entre els peus.

.

Les mans màgiques de l'Amàlia en van fer una restitució facial, seguint les tècniques de l'antropologia forense. Així ens podem fer una idea de com seria l'aspecte físic de l'Arnau mentre vivia.

En la foto podem veure'l a la vitrina tal i com se'l va trobar en el jaciment. Al darrere, estem amb la seva restitució facial, quan encara era blanca. Posteriorment ha adquirit una pàtina verd-bronze, que ens agrada més.

Els tallers d'arqueologia al Casol de Puigcastellet

Si l'exposició i les conferències eren la part seriosa i científica dels actes del VIIè Cap de Setmana Iber, els tallers d'arqueologia que vam preparar davant mateix del jaciment del Casol de Puigcastellet van ser la part més divertida.









Vam preparar tres espais d'excavació, simulant tres formes de rituals funeraris diferents, un d'època neolítica, un altre d'època íbera, i finalment, un d'època romana.



Es tractava de passar-s'ho bé jugant a fer d'arqueòleg però, al mateix temps, que els nens i nenes aprenguessin mentre comparaven el ritual funerari d'època íbera amb la neolítica i romana.

Tothom va treballar de valent per tenir aquests espais d'excavació a punt. La gent de Folgueroles que col·labora en les festes del poble es mereixen un deu. Cada any hi posen el coll perquè la festa dels íbers surti rodona, i aquell any no va ser cap excepció.





Un dels actes que ja s'han convertit en tradicionals de cada any és la caminada de pujada al Casol de Puigcastellet. Els experts caminadors folguerolencs tenen cura de buscar i preparar noves rutes.







Sempre va bé fer un bon exercici, però quan s'arriba a dalt, encara va millor un bon refrigeri a l'estil íber.







Malgrat la feinada, ens ho vam passar d'allò més bé preparant-ho. Els nens i nenes van passar un dia molt divertit, i més d'un papa i mama no va poder resistir-se a "ajudar" i també es va posar a gratar la terra.

... i la conferència, és clar.

El dia de la inauguració de Vox ossum, perquè no tot fossin ossos i plafons, vam voler trobar-nos personalment amb aquells que vàreu venir a visitar l'exposició.

Vam presentar una xerrada que vam dividir en dues parts, la primera més introductòria en relació a l'estudi de l'ésser humà d'èpoques antigues, i la segona més concreta sobre les malalties que patien els nostres avantpassats.