Ens informa l'Associació Catalano-Balear de Paleopatologia que demà es farà una nova sessió dins el I Curs d'actualització en Paleopatologia.
Portarà per títol "Signes de traumatisme violents, intencionals i fortuïts, en mòmies i restes esquelètiques antigues", i anirà a càrrec del Dr. Joaquim Baxarias, metge col·laborador del MAC.
Tindrà lloc a les 7 de la tarda, al Museu d'Arqueologia de Catalunya.
dimarts, 1 de febrer del 2011
dimarts, 25 de gener del 2011
Conferències saludables "La Casa sobre la Colina"
divendres, 24 de desembre del 2010
Éssers mitològics i record popular del Casol
Ja ha sortit el número de desembre de 2010 de la revista "La Falguera" de Folgueroles.
Des d'aquest bloc de Vox ossum, aprofitem la seva portada tan nadalenca per il·lustrar els nostres desitjos d'un any 2011 molt millor per a tothom.
En aquest número trobareu un article de Xavier Roviró, del Grup de Recerca Folclòrica d'Osona, que resumeix la Taula rodona sobre el Casol en la memòria popular, duta a terme durant els actes del 10è Cap de Setmana Iber 2010.
Aquell dia es va parlar de records i anècdotes viscudes en relació al Casol, però també de Madrones, de Llitons i d'altres éssers mitològics presents en la toponímia dels boscos que l'envolten.
Unes pàgines més enllà, quatre ratlles i algunes imatges fan un repàs dels actes organitzats durant els 10 anys de Cap de Setmana Iber al Casol de Puigcastellet de Folgueroles.
Des d'aquest bloc de Vox ossum, aprofitem la seva portada tan nadalenca per il·lustrar els nostres desitjos d'un any 2011 molt millor per a tothom.
En aquest número trobareu un article de Xavier Roviró, del Grup de Recerca Folclòrica d'Osona, que resumeix la Taula rodona sobre el Casol en la memòria popular, duta a terme durant els actes del 10è Cap de Setmana Iber 2010.
Aquell dia es va parlar de records i anècdotes viscudes en relació al Casol, però també de Madrones, de Llitons i d'altres éssers mitològics presents en la toponímia dels boscos que l'envolten.
Unes pàgines més enllà, quatre ratlles i algunes imatges fan un repàs dels actes organitzats durant els 10 anys de Cap de Setmana Iber al Casol de Puigcastellet de Folgueroles.
dilluns, 29 de novembre del 2010
7è Premi Memorial Josep Barberà i Farràs
Demà dimarts 30 de novembre, es lliurarà el Premi Memorial Josep Barberà i Farràs, 7a edició.
L'acte tindrà lloc a les 7 del vespre, a la seu del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Pg. de Santa Madrona, 39-41, a Barcelona.
Aquest premi va ser instituit per la Societat Catalana d'Arqueologia en record del Senyor Josep Barberà i Farràs, un dels pioners de la moderna arqueologia catalana, mestre de mestres i persona molt apreciada per aquells qui el vam conèixer.
Des d'aquest blog volem aprofitar la proximitat del lliurament del premi per recordar el mestre i, sobretot, l'amic entranyable.
En la foto el podeu veure en un descans de l'edició de l'any 1996 del Curs d'Arqueologia d'Empúries.
L'acte tindrà lloc a les 7 del vespre, a la seu del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Pg. de Santa Madrona, 39-41, a Barcelona.
Aquest premi va ser instituit per la Societat Catalana d'Arqueologia en record del Senyor Josep Barberà i Farràs, un dels pioners de la moderna arqueologia catalana, mestre de mestres i persona molt apreciada per aquells qui el vam conèixer.
Des d'aquest blog volem aprofitar la proximitat del lliurament del premi per recordar el mestre i, sobretot, l'amic entranyable.
En la foto el podeu veure en un descans de l'edició de l'any 1996 del Curs d'Arqueologia d'Empúries.
dimarts, 23 de novembre del 2010
Mòmies finlandeses i registres parroquials de defunció
Ahir al vespre, dins el marc del I Curs d'actualització de paleopatologia que organitza l'Associació Catalano-Balear de Paleopatologia, el Dr. Milton Núñez, de la Universitat d'Oulu, va explicar el treball de recerca que va realitzar a partir de registres parroquials de defunció finlandesos.
Va buidar els registres de 234 parròquies, d'una cronologia entre el 1749 i el 1850, que significa 1.200.000 registres de persones que van morir en aquest període.
En aquests registres acostuma a aparèixer el nom de l'individu, el seu domicili (concretant la població i la casa), el seu ofici o càrrec, les dates de defunció i d'enterrament, la causa de la mort (en ocasions més ben registrada que en d'altres), i l'edat de l'individu en el moment de la mort, detallada en anys, mesos, setmanes i dies.
De les 234 parròquies estudiades, en la conferència d'ahir el Dr. Núñez va posar l'exemple de dues d'elles: Rovaniemi, situada més al nord de Finlàndia, amb un clima més fred, i la de Saltvik, més al sud i amb un clima més benigne.
Va buidar els registres de 234 parròquies, d'una cronologia entre el 1749 i el 1850, que significa 1.200.000 registres de persones que van morir en aquest període.
En aquests registres acostuma a aparèixer el nom de l'individu, el seu domicili (concretant la població i la casa), el seu ofici o càrrec, les dates de defunció i d'enterrament, la causa de la mort (en ocasions més ben registrada que en d'altres), i l'edat de l'individu en el moment de la mort, detallada en anys, mesos, setmanes i dies.
Amb totes aquestes dades, el Dr. Milton Núñez i el seu equip han pogut fer interessants observacions sobre la incidència de les diverses malalties segons les edats dels individus, o en funció de l'època de l'any, o la situació geogràfica de la parròquia. Sense oblidar l'impacte dels conflictes bèl·lics i de les epidèmies.
De les 234 parròquies estudiades, en la conferència d'ahir el Dr. Núñez va posar l'exemple de dues d'elles: Rovaniemi, situada més al nord de Finlàndia, amb un clima més fred, i la de Saltvik, més al sud i amb un clima més benigne.
Curiosament, les dades mostren clarament que a Rovaniemi, la parroquia més al nord, l'esperança de vida era major i que la mortalitat infantil era menor.
A Saltvik, en el període estudiat, hi ha registrades morts per malària. És una zona amb prou humitat i amb un clima que permet tenir prou hores de la temperatura mínima necessària per a l'existència del paràsit Plasmorium Vivax.
En canvi l'extrem fred de Rovaniemi fa impossible que el P. Vivax hi pugui sobreviure. Malgrat que el mosquit Anopheles igualment existeix en aquestes latituds, no troba cap paràsit per transmetre, per tant, la malaltia no existeix.
Algun avantatge havia de tenir pels finlandesos de segles passats viure en una latitud amb un clima tan dur, no us sembla?
També va parlar de les mòmies que s'han format de manera natural a partir de cossos enterrats en el subsòl d'algunes esglésies finlandeses.
El sòl d'aquestes esglésies és de fusta, i les condicions climàtiques i de ventilació ha fet de alguns cossos s'hagin conservat momificats.
Alguns d'aquests enterraments van acompanyats d'elements que permeten identificar el nom de l'individu i la data de mort o d'enterrament, així com el seu ofici o càrrec. El Dr. Núñez ha pogut relacionar algunes d'aquestes mòmies amb els registres documentats de les parròquies.
Aquí els teniu, fent equilibris per documentar les mòmies en l'espai reduït de l'enterrament.
Actualment, l'equip de la Universitat d'Oulu està pendent de realitzar estudis més aprofundits sobre isòtops estables o ADN per tal de conèixer més a fons l'estil de vida, les malalties o relacions de parentiu d'aquest sector de la població de Finlàndia.
dijous, 18 de novembre del 2010
El temps en el cos des d'una perspectiva antropològica
Durant aquest mes de novembre s'està fent a Barcelona el "2n. Fòrum de les Experiències", dirigit a professionals de la dansa i altres disciplines que treballen entorn del cos.
Aquest any el tema central és "El temps en el cos", tractat des de les perspectives científica, filosòfica i antropològica.
Com que en aquest blog ens fixem en temes sobre antropologia, història o arqueologia, volem mostra-vos imatges de la conferència que va fer l'antropòloga Valérie Fontaine titulada "El temps en el cos des d'una perspectiva antropològica".
Aquesta conferència s'ha fet a l'espai La Poderosa, al Raval de Barcelona, el dia 16 de novembre.
La Valérie forma part del grup de recerca que ha treballat en el Projecte Monthemhat: les mòmies oblidades, i per il·lustrar el tractament que donaven els egipcis al cos per tal de preservar-lo del pas del temps va mostrar les diverses tècniques utilitzades en les divuit mòmies estudiades dins aquest projecte.
Aquest any el tema central és "El temps en el cos", tractat des de les perspectives científica, filosòfica i antropològica.
Com que en aquest blog ens fixem en temes sobre antropologia, història o arqueologia, volem mostra-vos imatges de la conferència que va fer l'antropòloga Valérie Fontaine titulada "El temps en el cos des d'una perspectiva antropològica".
Aquesta conferència s'ha fet a l'espai La Poderosa, al Raval de Barcelona, el dia 16 de novembre.
La Valérie forma part del grup de recerca que ha treballat en el Projecte Monthemhat: les mòmies oblidades, i per il·lustrar el tractament que donaven els egipcis al cos per tal de preservar-lo del pas del temps va mostrar les diverses tècniques utilitzades en les divuit mòmies estudiades dins aquest projecte.
Per finalitzar les imatges que us mostrem d'aquesta conferència, aquí teniu unes impressionats fotografies que han captat el precís moment de l'inici d'una nova vida.
dilluns, 15 de novembre del 2010
Jornada sobre Refugis antiaeris a Catalunya
El passat cap de setmana, 12 i 13 de novembre, a la Seu del Districte de Gràcia, ha tingut lloc la “Jornada Refugis antiaeris a Catalunya. Criteris de divulgació històrica”.
Ha estat organitzat per diverses entitats: Taller d’Història de Gràcia, Arxiu Històric de Fort Pienc, Centre d’Estudis Ignasi Iglésias de Sant Andreu del Palomar, Centre d’Estudis de Montjuïc, CERHISEC – Centre de Recerca Històrica del Poble-sec, Taller d’Història del Clot – Camp de l’Arpa.
Durant la jornada s’han revisat alguns dels moltíssims refugis que es van construir arreu de Catalunya davant els atacs indiscriminats i els milers de bombes llançades per l’aviació italiana, aliada del bàndol nacional, damunt la població civil.
Molts havien quedat obliterats pel pas del temps, tot i que en alguns casos la memòria popular en guardava record de la seva situació. Es van mostrar alguns exemples de com van estar redescoberts, excavats i recuperats per a ser visitats.
Cal que allò que es va viure i patir a causa del cop d’estat, la Guerra Civil i els anys de postguerra no s’oblidi mai, i que les noves generacions coneguin allò que va passar.
Han passat els anys i de la població que corria aterrida cap els refugis en sentir la sirena que alertava d’un nou atac aeri només queden els que aleshores eren nens petits. Aquells nens d’aleshores avui són avis que freguen els 80 anys o més, i no sempre els és fàcil explicar allò que va passar; però els que es veuen en cor de fer-ho, volen que la seva dura experiència sigui d’utilitat a les noves generacions. 
En les fotografies que mostrem de la Jornada haureu vist a l’escenari uns personatges vestits a la moda dels anys 30, són membres de l’”Agrupación F.A.R.E”, un grup de recreació història de la Guerra Civil Espanyola, que han aportat un toc de contextualització amb un Capità d’aviació de la República, una mestresssa de casa, un jove civil i una jova dependenta, un membre de la Creu Roja Espanyola de la República, un soldat ras de permís i una fotògrafa de premsa corresponsal de guerra.
La intrèpida reportera internacional junt a un noi civil.
El membre de la Creu Roja Espanyola de la República.
El Capità d’aviació junt al soldat ras.
La parella de joves civils.
Un exemple dels refugis que han estat recuperats per a la visita és el de l’estació de la Garriga (Vallès Oriental).
Com podeu deduir pel seu nom, el trobareu just al davant de l’estació de trens de la Garriga.
Però hi ha altres refugis oberts per tot Catalunya, i a cada un us explicaran de quina manera van viure i patir els atacs en les diferents poblacions.
Ha estat organitzat per diverses entitats: Taller d’Història de Gràcia, Arxiu Històric de Fort Pienc, Centre d’Estudis Ignasi Iglésias de Sant Andreu del Palomar, Centre d’Estudis de Montjuïc, CERHISEC – Centre de Recerca Històrica del Poble-sec, Taller d’Història del Clot – Camp de l’Arpa.
Durant la jornada s’han revisat alguns dels moltíssims refugis que es van construir arreu de Catalunya davant els atacs indiscriminats i els milers de bombes llançades per l’aviació italiana, aliada del bàndol nacional, damunt la població civil.
Molts havien quedat obliterats pel pas del temps, tot i que en alguns casos la memòria popular en guardava record de la seva situació. Es van mostrar alguns exemples de com van estar redescoberts, excavats i recuperats per a ser visitats.
Cal que allò que es va viure i patir a causa del cop d’estat, la Guerra Civil i els anys de postguerra no s’oblidi mai, i que les noves generacions coneguin allò que va passar.
Han passat els anys i de la població que corria aterrida cap els refugis en sentir la sirena que alertava d’un nou atac aeri només queden els que aleshores eren nens petits. Aquells nens d’aleshores avui són avis que freguen els 80 anys o més, i no sempre els és fàcil explicar allò que va passar; però els que es veuen en cor de fer-ho, volen que la seva dura experiència sigui d’utilitat a les noves generacions.
És important treballar per a la recuperació de la memòria històrica d'aquells anys, perquè hi ha massa coses que no poden quedar en l'oblit, com els atacs a la població civil, i també la recuperació de les persones assassinadas i oblidades en les fosses comunes.
En les fotografies que mostrem de la Jornada haureu vist a l’escenari uns personatges vestits a la moda dels anys 30, són membres de l’”Agrupación F.A.R.E”, un grup de recreació història de la Guerra Civil Espanyola, que han aportat un toc de contextualització amb un Capità d’aviació de la República, una mestresssa de casa, un jove civil i una jova dependenta, un membre de la Creu Roja Espanyola de la República, un soldat ras de permís i una fotògrafa de premsa corresponsal de guerra.
La intrèpida reportera internacional junt a un noi civil.
El membre de la Creu Roja Espanyola de la República.
El Capità d’aviació junt al soldat ras.
La parella de joves civils.
Un exemple dels refugis que han estat recuperats per a la visita és el de l’estació de la Garriga (Vallès Oriental).
Com podeu deduir pel seu nom, el trobareu just al davant de l’estació de trens de la Garriga.
Però hi ha altres refugis oberts per tot Catalunya, i a cada un us explicaran de quina manera van viure i patir els atacs en les diferents poblacions.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
